GEOLOGY
COM PODRÍEM DESCRIURE GEOLÒGICAMENT LA SERRA?
S’orienta aproximadament de ponent a orient, segons una directriu nord-oest sud-est i una longitud d’uns 9 quilòmetres. Constituïda per calcàries cretàcies en la seua part mitjana i eocènica en el tram superior, l’acció tectònica ha aclarit un violent relleu, perfectament definit en la seua morfologia de vessants de forta inclinació i cúspides rocoses. Una cresta recorre la serra en quasi tota la seua longitud, amb una altura mitjana sostinguda de 900 m., que té la seua major elevació en el Bèrnia, de 1.129 m. sobre el nivell del mar. Dos falles transversals limiten la serra en la seua longitud: a occident, per la vall de Tàrbena i curs alt de l’Algar, i, a llevant, pel barranc del Salat.
Diuen que el nom antic de la serra era Verdiola, per la verdor de les denses pinedes i la vegetació que la cobria.
Se orienta aproximadamente de poniente a oriente, según una directriz noroeste sudeste y una longitud de unos 9 kilómetros. Constituida por calcáreas cretáceas en su parte media y eocénica en el tramo superior, la acción tectónica ha aclarado un violento relieve, perfectamente definido en su morfología de vertientes de fuerte inclinación y cúspides rocosas. Una cresta recurre la sierra en casi toda su longitud, con una altura media sostenida de 900 m., que tiene su mayor elevación en la Bernia, de 1.129 m. sobre el nivel del mar. Dos fallas transversales limitan la sierra en su longitud: a occidente, por la valle de Tárbena y curso alto de el Algar, y, a levante, por el barranco del Saleroso. Dicen que el nombre antiguo de la sierra era Verdiola, por la verdor de las densas pinares y la vegetación que la cubría.
It is oriented approximately from the west to the east, according to a guideline northwest southeast and a length of about 9 kilometers. Constituted by chalky Cretaceous in its middle and Eocene in the upper section, the tectonic action has cleared a violent relief, perfectly defined in its morphology of slopes of strong inclination and rocky cusps. A ridge uses the mountain range in almost all its length, with a sustained average height of 900 m., Which has its highest elevation in the Bernia, of 1,129 m. above sea level. Two transverse faults limit the mountain range in its length: to the west, by the Tárbena valley and high course of the Algar, and, to the east, by the Saleroso ravine. They say that the old name of the sierra was Verdiola, because of the greenery of the dense pine forests and the vegetation that covered it.
QUINA REGIÓ OCUPA AQUESTA SERRALADA?
La Serralada Prebètica o Sistema Prebètic es troba a la part oriental del Sistema Bètic que s'estén des de Martos, de la província de Jaén, fins a l'interior de la cap de la Nau a la Marina Alta, de la província d'Alacant.
La Sierra Prebética o Sistema Prebético se encuentra en la parte oriental del Sistema Bético que se extiende desde Martos, de la provincia de Jaén, hasta el interior del cap de la Nau en la Marina Alta, de la provincia de Alicante.
The Prebetic Mountain Range or Prebetic System is located in the eastern part of the Betic System that extends from Martos, from the province of Jaén, to the interior of the Cap de la Nau in the Marina Alta, in the province of Alicante.
QUÈ ÉS UN DIAPIR? COM I QUAN ES VA FORMAR?
Un diapir és una massa relativament móvil que intrusiona les roques preexistents. Els diapirs intrusionen normalment en sentit vertical, a través de roques més denses degut a les forces de flotabilitat associades amb tipus de roques de densitat relativament baixa, tals como la sal, la lutita, y el magma calent, que formen aquests.
Les serres de Bèrnia i Aixorta, mostren una orientació anòmala, quasi perpendicular a la de les directrius bètiques. En el cas de Bèrnia, l'estructura anticlinal de La Galera pareix la responsable d'esta orientació insòlita, de direcció quasi OE, que s'observa en la seua vessant meridional i que afecta els materials del Cretaci Superior. No resulta senzill explicar la direcció 10 de l'eix d'este plec. Potser estarà relacionat amb un intent d'elevació diapírica no perforen-te - i secundària respecte al gran diapiro d'Altea- que va generar un xicotet diapiro amb forma de coixinet allargada que rep el nom d'anticlinal salí. En esta estructura anticlinal crida l'atenció la disarmonía que es produïx entre les roques calcàries competents del Cretaci Superior i l'alternança de calcàries i margues incompetents del Cretaci terminal suprajacent. Les primeres, formen plecs de tipus concèntric mentres que les segones es deformen en nombrosos replecs de menor escala i molta major complexitat.
Un diapiro es una masa relativamente móvil que intrusiona las rocas preexistentes. Los diapiros intrusionen normalmente en sentido vertical, a través de rocas más densas debido a las fuerzas de flotabilidad asociadas con tipos de rocas de densidad relativamente baja, tales como la sal, la lutita, y la lava caliente, que forman estos.
Las sierras de Bérnia y Aixorta, muestran una orientación anómala, casi perpendicular a la de las directrices béticas. En el caso de Bérnia, la estructura anticlinal de La Galera parece la responsable de esta orientación insólita, de dirección casi OE, que se observa en su vertiente meridional y que afecta los materiales del Cretáceo Superior. No resulta sencillo explicar la dirección 10 de el eje del este pliegue. Quizá estará relacionado con un intento de elevación diapírica no perfórante - y secundaria con respecto al grande diapiro de Altea- que generó un pequeño diapiro con forma de cojinete alargada que recibe el nombre de anticlinal salino. En esta estructura anticlinal llamada la atención la disarmonía que se produce entre las rocas calcáreas competentes del Cretáceo Superior y la alternanza de calcáreas y margas incompetentes del Cretáceo terminal suprayacente. Las primeras, forman pliegues de tipo concéntrico mientras que las segundas se deforman en nombrosos repliegues de menor escala y mucha mayor complejidad.
A diapir is a relatively mobile mass that intrudes pre-existing rocks. Diapirs typically intrusive vertically, through denser rocks due to the buoyancy forces associated with relatively low density rock types, such as salt, shale, and hot lava, which form these.
The mountain ranges of Bérnia and Aixorta show an anomalous orientation, almost perpendicular to that of the Betic guidelines. In the case of Bérnia, the anticlinal structure of La Galera seems responsible for this unusual orientation, almost OE direction, which is observed in its southern slope and affects the materials of the Upper Cretaceous. It is not easy to explain the direction 10 of the east crease axis. Perhaps it will be related to an attempt to lift diapiric nonperforming - and secondary with respect to the large diapir of Altea - which generated a small diapir in the form of elongated bearing called saline anticline. In this anticlinal structure, attention is drawn to the disharmony that occurs between the competent calcareous rocks of the Upper Cretaceous and the alternation of calcareous and incompetent marls of the overlying terminal Cretaceous. The former form concentric folds while the latter are deformed into smaller folds and much greater complexity.
COM ES PRODUEIXEN ELS PLEGAMENTS I LES FALLES?
Els plegaments són deformacions plàstiques que afecten diversos estrats. Es visualitzen fàcilment per la pèrdua d'horitzontalitat dels estrats.
Les falles "Són deformacions fràgils. Els materials es trenquen i es produïx un desplaçament suficient dels "fragments" trencats (sense desplaçament no és possible visualitzar les falles) . Generalment les identifiquem perquè es posen en contacte materials de distintes edats."
Los plegamientos son deformaciones plásticas que afectan varios estratos. Se visualizan fácilmente por la pérdida de horizontalidad de los estratos.
Las fallas "Son deformaciones frágiles. Los materiales se rompen y se produce un desplazamiento suficiente de los "fragmentos" rotos (sin desplazamiento no es posible visualizar las fallas) . Generalmente las identificamos para que se ponen en contacto materiales de distintas edats."
Folds are plastic deformations that affect several strata. They are easily visualized by the loss of horizontality of the strata.
Faults "They are fragile deformations, the materials are broken and there is a sufficient displacement of the broken fragments (without displacement it is not possible to visualize the faults.) We usually identify them so that materials of different ages are contacted."
QUÈ SIGNIFICA QUE LA SERRA D'OTLÀ I EL PENYAL D'IFAC SÓN OLISTÒLITS PROVINENTS DEL DIAPIR D'ALTEA? COM VAN ARRIBAR ON ESTAN ARA?
Les condicions d'inestabilitat mecànica existents en la cúspide d'aquella illa van fer que grans masses rocoses (olistolitos) lliscaren, sobretot cap al nord (a causa de l'espenta del bloc d'Alborán en eixa direcció) , i es depositaren en el fons del mar sobre les margues del Miocé.
Exemples d'aquesta aparent anomalia estratigràfica ho constituïxen el Penyal d'Ifach, la Serra d'Oltá i altres afloraments situats al nord de la Serra de Bèrnia i Aixortá, com s'el cas dels grans olistolitos emplaçats a Tárbena i la seua comarca.
Las condiciones de inestabilidad mecánica existentes en la cúspide de aquella isla hicieran que grandes masas rocosas (olistolitos) deslizaran, sobretodo hacia el norte (a causa de el empuje del bloque de Alborán en esa dirección) , y se depositaran en el fondo del mar sobre las margas del Mioceno.
Ejemplos de esta aparento anomalía estratigráfica lo constituyen el Peñón de Ifach, la Sierra de Oltá y otros afloramientos situados al norte de la Sierra de Bernia y Aixortá, como se el caso de los grandes olistolitos emplazados en Tárbena y su comarca.
The conditions of mechanical instability existing at the apex of that island caused large rock masses (olistolitos) to slide, especially towards the north (due to the push of the Alborán block in that direction), and to settle on the seabed above the Miocene marl.
Examples of this stratigraphic anomaly appear to be the Peñón de Ifach, the Sierra de Oltá and other outcrops located north of the Sierra de Bernia and Aixortá, as is the case of the great olistolitos located in Tárbena and its district.
QUE VOL DIR QUE L'ENTRADA SUD DEL FORAT DE BÈRNIA ÉS CÀRSTIC?
Un càrstic es coneix a una forma de relleu originada per meteorització química de determinades roques, com la calcària, dolomia, algeps, etc., compostes per minerals solubles en aigua.
Es denominen ciències del karst al conjunt de les disciplines que ho investiguen.
Un cárstico se conoce a una forma de relieve originada por meteorización química de determinadas rocas, como la calcárea, dolomía, yeso, etc., compuestas por minerales solubles en agua.
Se denominan ciencias del karst al conjunto de las disciplinas a que lo investigan.
A karstic is known as a relief caused by chemical weathering of certain rocks, such as calcareous, dolomite, gypsum, etc., composed of water-soluble minerals.
They are called karst sciences to the set of disciplines to which they investigate. "
QUINES SERRES HI PODEM VEURE QUAN EIXIM DEL FORAT? QUINA D'ELLES ÉS LA MÉS ELEVADA D'ALACANT? QUINA ALÇARIA TÉ?
És fàcil comprendre per què a Bèrnia se la coneix com “El mirador de les dos Marines”. Resulta difícil triar què part és més bella, la que mira cap al Montgó amb els penya-segats costaners, o la que mira cap a l'Aitana i el Puig Campana. A l'oest destaca la serra del Ferrer, separada de Bèrnia pel barranc del Curt i el mític Pas del Bandoler. A l'est, més enllà de la silueta del penyal d'Ifac, ens sorprendrem de la bellesa del Mediterrani i l'illa d'Eivissa, que malgrat la boira, es veu quasi sempre.
La serra més elevada de a provincia d'Alacant és l'Aitana, amb 1.558 metres d'alçaria.
Es fácil comprender por qué a Bernia se la conoce como "El mirador de las dos Marines";. Resulta difícil elegir qué parte es más bella, la que mira hacia el Montgó con los peña segados costeros, o la que mira hacia Aitana y El Puig Campana. Al oeste destaca la sierra del Herrero, separada de Bernia por el barranco del Corto y el mítico Paso del Bandolero. Al este, más allá de la silueta del penyal d'Ifach, nos sorprenderemos de la belleza del Mediterráneo y la isla de Ibiza, que a pesar de la niebla, se ve casi siempre. La sierra más elevada de a provinciano de Alicante es Aitana, con 1.558 metres de altura.
It is easy to understand why Bernia is known as "The viewpoint of the two Marines"; It is difficult to choose which part is more beautiful, the one that looks towards the Montgó with the peña segados costeros, or the one that looks towards Aitana and El Puig Campana. To the west highlights the Sierra del Herrero, separated from Bernia by the Barranco del Corto and the mythical Paso del Bandolero. To the east, beyond the silhouette of the peninsula d'Ifach, we will be amazed by the beauty of the Mediterranean and the island of Ibiza, which, despite the fog, is almost always seen. The highest mountain range in the province of Alicante is Aitana, with 1,558 meters high.
COM S'ANOMENA LA ZONA D'ALTEA AMB RESTES D'UNA ERUPCIÓ VOLCÀNICA? QUE NOM TÉ EIXE GRAN SUPERCONTINENT? QUAN VA PASSAR AIXÒ?
La zona d'Altea que podem observar quan eixim del forat de Bèrnia és <<Cap Negret>>.
L'erupció volcànica responsable de la formació d'estes roques estaria relacionada amb la fracturación de Pangea que va donar lloc als continents actuals i que, com es mostra en el dibuix, es va iniciar precisament per esta regió.
Això va ocurrir al Cretaci.
La zona de Altea que podemos observar cuando salimos del agujero de Bernia es << Cap Negret >>. La erupción volcánica responsable de la formación de estas rocas estaría relacionada con la fracturación de Pangea que dio lugar a los continentes actuales y que, como se muestra en el dibujo, se inició precisamente por esta región.
Esto ocurrió en el Cretáceo.
The area of Altea that we can observe when we left the hole of Bernia is << Cap Negret >>. The volcanic eruption responsible for the formation of these rocks would be related to the fracturing of Pangea that gave rise to the current continents and that, as shown in the drawing, was initiated precisely by this region.
This happened in the Cretaceous.
CITA ELS AGENTS ATMOSFÈRICS DE LA METEORITZACIÓ I DESCRIU ELS QUATRE PROCESSOS
La erosió és el desgast de les roques per acció del vent i l'aigua en les seues distintes formes (rius, mars, glaciares...) . Este desgast es produïx per arrossegament de partícules de les roques, a causa d'estos agents erosius, pel xoc de partícules que són transportades en el mig contra les roques o pel xoc d'unes partícules contra altres durant el transport.
El transport és l'arrossegament de materials erosionats per acció del vent o l'aigua. Els materials són transportats atenent a la força de l'agent transportador i al pes del material transportat.
La sedimentació es produeix quan els materials són depositats a causa de la disminució de la força transportadora de l'agent. La gravetat és la força responsable de la sedimentació.
La meteorització és una sèrie de processos geològics que actuen sobre les roques de forma passiva.